CINEMA DOCUMENTAL:
Com hem dit abans, el documental és un gènere de caràcter informatiu, no històric, generalment sense intervenció d'actors professionals, de personatges, de posada en escena o qualsevol tipus d'intervenció en la realitat que mostra i que té com a finalitat donar a conèixer aquesta realitat, que dóna a conèixer un tema (fet, idea o entitat material) en forma periodística. S'allunya de la ficció i reflecteix esdeveniments reals, per això els documentalistes (persones que produeixen documentals) han de tenir una planificació prèvia d'allò que volen registrar i com ho volen fer, ja que en moltes ocasions les situacions que presenten, al no estar muntades sinó que són part de la vida real, poden no repetir-se novament dins del lapse de temps benvolgut.
El documental, també pot valer-se d'imatges espontànies, amb càmera oculta, entrevistes i testimoniatges, material d'arxiu, etc. També pot ser més o menys creatiu i més o menys interpretatiu i, depenent de la matèria tractada i del punt de vista adoptat, posseir un tarannà de divulgació científica, artístic, sociopolític, metge, educatiu, propagandístic, històric... .
Els pioners del documental van ser els germans Lumière, els mateixos que van inventar el cinematògraf; i el de les notícies Charles Pathé, qui va ser el primer en anar a filmar notícies i fets de la vida real. El nord-americà Robert Flaherty va ser el més fidel representant d'aquest gènere amb la pel·lícula “Nanuk, l'esquimal” (1922), que mostra la història d'un esquimal i la seva família. .
Amb tot, aquesta dicotomia entre ficció i documental no deixa de ser un equívoc, considerant que la mirada del creador –el cineasta– crea en tots dos casos un relat. Per exemple, podem imaginar un documental sobre la vida d'un animal: molt probablement, el guió de dit documental dramatitzi els fets essencials que envolten a l'espècie en qüestió, i fins i tot és probable que els tècnics encarregats del rodatge hagin creat amb tota meticulositat situacions que, d'una altra manera, no hagués estat possible captar amb la càmera. Fins i tot és possible que la filmació es dugui a terme amb animals ensinistrats, com si es tractés d’actors. Així, doncs, a efectes narratius, aquesta pel·lícula serà tan artificiosa com una producció de naturalesa dramàtica, només que en aquest cas el propòsit serà diferent, ja que el documentalista pretén recrear fets que s'han donat en algun moment.
HISTÒRIA DEL DOCUEMNTAL:
- Cinema de principis:
En aquest moment, el cinema és un document fílmic: es filmen escenes de carrer i situacions de la vida quotidiana, tretes del context real per tal de presentar-ho com a document.
- Cinema posterior:
En aquest moment Méliés ho converteix en un espectacle visual informatiu. La gent comença a aprendre amb el cinema.
- Cinema de després de la Primera Guerra mundial:
El cinema es converteix en un centre d'atenció cultural per a la gent.
Neix l'interès per la notícia filmada, i d’aquí apareixent els primers noticiaris informatius. .
El cinema experimental porta a alguns fotògrafs l’interès pel documental i per l'experimentació cinematogràfica. Moment també en el qual l’abstracció comença a veure’s en el cinema experimental.
- Cinema del 1925:
Els cineastes comencen expressar al públic la gran ciutat, el moviment d’una persona normal un dia qualsevol.
CARACTERÍSTIQUES:
• Fuig de la ficció.
• Els personatges no són actors professionals.
• Normalment la seva longitud és més curta que la d'una pel·lícula ordinària.
• Se solen projectar com a complement en les seccions cinematogràfiques.
• Presenten gran varietat de contingut.
• La representació de l'objectivitat és un dels requisits més peculiars del documental.
• Busca la realitat i la filma per presentar-la a l'espectador.
• En filmar-se al mateix moment històric revitalitza l'expressió i el llenguatge cinematogràfic.
TIPUS DE DOCUMTNALS:
És l'origen del gènere documental, ja que els primers documentals van ser especialment sobre temes científics, com l'espai, els hàbitats naturals i diversos aspectes de la ciència. Són informatius però també han de contenir un llenguatge col·loquial, apte per a molts públics, ja que el seu objectiu és instruir cert coneixement específic.
Els documentals en els quals es descriuen i mostren diferents aspectes de la vida natural, tant animal com vegetal, poden inscriure's dins d'aquest subgènere. En ells, treballen equips de persones que generalment passen llargues temporades filmant i fotografiant el desenvolupament de diferents aspectes de la vida natural de l'hàbitat o animal investigat.
Aquí l'actor principal és el o els periodistes que busquen registrar fets sobre un esdeveniment de coneixement públic. Generalment està relacionat amb grups o persones de l'àmbit públic que estan sent investigats. Tenen com a objectiu la presa de consciència social sobre un tema en particular, perquè es prengui coneixement i influència de canvi.
Aquest tipus de documental s'assembla al periodístic, tan sols que la influència periodística en matèria de subjectivitat intenta ser anul·lada, en la mesura del possible. Prevalen els fets de manera real, com van ocórrer, i tenen la finalitat de relatar un esdeveniment específic de la manera més clara i conseqüent possible.
La seva funció primordial és la pedagògica, per tant els continguts expressats solen ser aptes per a diversos públics, mostrats a través d'eines informatives o instructives, i generalment basats en fets socials. Poden ser sobre temes generals o particulars.
També es coneix a aquest subgènere com a documental antropològic o en els casos més comercials d'aventura. Són aquells que s'internen en diferents llocs del món caracteritzats pel seu exotisme o aïllament pel que fa a les societat, generalment inhòspits -poc còmode i poc acollidor-, i on el seu focus se centra en comunitats aborígens per exemple. Són vídeos de caràcter etnològic i registren tant característiques de diversos tipus de cultures originàries com també l'ambient natural i on viuen.
Són aquells en els quals no solament es mostren imatges de situacions ocorregudes en la vida real sinó que s'interpreten escenes per explicar fets reals i per tant solen posseir un contingut de major valor subjectiu. Els casos més comuns d'aquest tipus de documentals són els de temes succeïts fa molts anys, des de la prehistòria fins a edats antigues o sobre fets dels quals simplement no hi ha registre visual dels mateixos.