Cinema Documental Gènere de caràcter informatiu, no històric, generalment sense intervenció d'actors professionals, de personatges, de posada en escena, etc. i que té com a finalitat donar a conèixer un tema (fet, idea o entitat material) en forma periodística. Pot valer-se d'imatges espontànies, amb càmera oculta, entrevistes i testimonis, material d'arxiu, etc.	Cinema Biogràfic Gènere que narra la biografia d'una persona real i famosa (líders polítics o religiosos, esportistes, artistes, músics, etc.) amb certes llibertats històriques, la trama de les quals repeteix els episodis més rellevants.
Cinema Històric Gènere que recrea successos ocorreguts al llarg de la història coneguda, agafant-se el més possible a la realitat. Òbviament, una pel·lícula ofereix un punt de vista ideològic entorn de la realitat –passada o contemporània– reflectida en el seu guió. Però seria enganyós definir el gènere anomenat històric com un complement viable i eficaç de les monografies i assajos on la història es relata i analitza. El gènere històric no és una altra cosa que un producte imaginatiu.	Cinema Musical En referir-nos al gènere musical, ens referim a totes aquelles produccions cinematogràfiques que la seva temàtica giri entorn d'expressions musicals que incloguin cançons o temes ballables com a part fonamental del seu desenvolupament. Íntegrament, les variants del cinema musical tenen un toc teatral que la seva característica genèrica és una posada en escena de coreografies que pren com a llocs principals per desenvolupar-se el teatre, el cabaret, o el carrer.
Cinema de Comèdia Gènere que busca la riallada en l'espectador mitjançant episodis d'humor elemental, grotesc o absurd, manca de matisos o profunditat psicològica. Les pel·lícules de cinema còmic són una successió de gags i -a diferència de la comèdia- no posseeixen una estructura dramàtica precisa, progrés narratiu o evolució en els personatges. Es basen en conflictes resolts a força de persecucions, batalles de pastissos, cops, caigudes... amb un tractament amable.	Cinema Infantil Gènere que per la seva temàtica va dirigit als nens, amb finalitats didàctiques o d'entreteniment, basats en situacions de la vida real o ficcions, en general presentades en dibuixos animats, filmacions reals o mescla de tots dos.
Cinema Western Com el seu nom indica és el gènere cinematogràfic que relata històries relacionades amb la conquesta i colonització dels territoris occidentals d'Estats Units. És un dels gèneres més cinematogràfics, per això no es troba abans en la literatura o en el teatre, sinó que té un vessant literari hereu de la novel·la cavalleresca, que va servir per exaltar les virtuts de pistolers al servei de la llei i de militars del cos de cavalleria.	Cinema d'Aventura i Acció Es tracta d'un model sense una ambientació específica, convé aclarir que el gènere d'aventures pot generar arguments d'inspiració policíaca, històrica o bèl·lica; amb una trama falsa que el seu objectiu principal consisteix a exposar una seqüència captivant d'accions sense portar a una reflexió sobre les mateixes. De fet, aquesta varietat cinematogràfica engloba subgèneres com el cinema d'espies, el cinema d'aventures selvàtiques, pirates, musicals, el cinema d'arts marcials, etc.
Cinema Bèl·lic Gènere cinematogràfic que tracta de accions memorables reals o fictícies en camp de batalla. Es pot subclassificar en: Guerres del Segle XX, Cinema Èpic i Cinema de Romans.	Cinema de Ciència-ficció Gènere cinematogràfic al que pertanyen pel·lícules que narren històries en un futur imaginari, ordinàriament caracteritzat per un desenvolupament tecnològic major. Sol estar emparentat amb el gènere fantàstic, encara que es diferencia que aquest no sempre es refereix al futur i en què la ciència-ficció té major realisme. Els arguments es justifiquen des d'un punt de vista científic, encara que hi hagi elements no reals, com viatges en el temps o invents inversemblants –irreal–.
Cinema de Drama El terme vindria a descriure, més que un gènere, una forma de narrar, basada en els girs sobtats de l'acció, el joc simplificat de connotacions morals i l’impuls sentimental i apassionat que mou als personatges. Si bé pot tenir característiques d'altres categories ja esmentades, el drama centra la seva temàtica en els conflictes emocionals entre éssers humans, o bé tracta de posar en relleu valors fonamentals de la humanitat.	Cinema de Suspens També anomenat d’intriga o thriller, aborda successos criminals o que comporten amenaces de mort, encara que aquests queden en segon pla enfront del mecanisme narratiu que fa de la participació de l'espectador –a qui es proporciona una informació hàbilment comptada quan no és manipulada– i de diverses hipòtesis sobre els interrogants plantejats al motiu espectacular. Els personatges són investigadors i falsos culpables.
Cinema de Terror/Horror La seva trama –amb o sense elements fantàstics– va dirigida a produir en l'espectador emocions com la por, el temor o el pànic i jugar amb aquestes emocions en sotmetre-ho a suspensos, sobresalts i ansietats. Engloba totes aquelles produccions cinematogràfiques la finalitat de les quals és formular drames efectistes, truculents o misteriosos, capaços d'induir sensacions d'inquietud, temor i sobresalt en l'espectador.	Cinema Porno-eròtic El cinema pornogràfic (també anomenat cinema porno) és aquell en el qual explícitament es mostren els genitals mentre es realitza l'acte sexual i l'únic propòsit del qual és el d'excitar a l'espectador. És totalment d'essència física i eròtica ja que es representen les vivències íntimes entre les parelles. La trama, en general molt pobra de continguts, pot ser simplement una excusa per a aquesta exposició.